Cuidar a la gent gran amb la seva pròpia llengua per a la qualitat assistencial

DIXIT, Centre de Documentació de Serveis Socials, va organitzar el passat 14 de novembre la taula rodona virtual "Experiències lingüístiques inspiradores per al foment de l’ús del català en centres i residències de gent gran", amb l’aportació del Centre Geriàtric Maria Gay de Girona, pioner participant en el programa Voluntariat per la Llengua (VxL), on hi és des de 2011.

Des d’aleshores, al Centre Geriàtric Maria Gay, de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, s’han creat fins a 90 parelles lingüístiques entre treballadors i treballadores, on una persona que domina la llengua és l’ensenyant voluntària, i l’altra, vinguda de fora, és l’aprenent de català, en sessions d’una hora setmanal.

Experiències pràctiques

A la taula rodona van contar la seva experiència en aquesta pràctica i sobre la importància de l’ús de la llengua en aquest sector on és tan important, en la cura de la gent gran, les treballadores del Centre Maria Gay Anna Cáceres, gironina, amb tasques de suport a la coordinació, com a voluntària del programa, i la seva aprenent, Nora Rosales, auxiliar, aquí, de clínica des de fa dos any, procedent de Llatinoamèrica.

En aquesta part dedicada a les experiències pràctiques del programa Voluntariat per la Llengua (VxL), les treballadores del Maria Gay ho van fer juntament amb equip humà de la Residència Ítaca Reus, deixant clar que la llengua és una qüestió de qualitat assistencial i de benestar.

Ja en la primera part de la taula, Marina Massaguer Comes, doctora en Filologia Catalana i assessora en polítiques lingüístiques, es referia en la seva ponència a la importància del català en l’atenció social i als beneficis d’incrementar-ne el coneixement i l’ús en aquest àmbit. I com les persones que treballen en l'atenció social són fonamentals per a garantir els drets lingüístics dels usuaris, de les persones que resideixen als centres geriàtrics o participen als centres de dia.

Importància de la llengua en l'atenció social

Marina Massaguer va parlar de com facilitar el català a les residències a partir de l’experiència de la seva àvia, nascuda a Pals, i a qui mai va sentir parlar en castellà, perquè no en sabia ni l’havia estudiat mai, va puntualitzar. Els últims temps de la seva vida, amb un deteriorament cognitiu, va ser ingressada a una residència, on els professionals li parlaven majoritàriament en castellà. La comunicació en aquest estat era difícil, digué, en unes converses i “diàlegs de sords”, conformant una situació trista, on, de vegades, expressant dolor, no era entesa.

També es va posar Marina Massaguer al lloc de les treballadores, pel que significa per aquestes la dificultat de comunicar-se amb les persones atenen, que complica poder fer bé la seva feina. La llengua no és un tema menor, va indicar, perquè "és clau per aconseguir una bona atenció".

Voluntariat per la Llengua

El programa Voluntariat per la Llengua, del Pla de Foment del català, del Departament de Drets Socials i Inclusió, s’ha consolidat com una eina molt potent per a millorar la qualitat de l’atenció que reben, i que contribueix, alhora, a una millor integració de les persones treballadores que venen de fora.

L’Anna Cáceres, com a experta laboral en aquest àmbit, sap perfectament la importància que té que les persones, quan arribem al final de la vida, ens puguem expressar amb la pròpia llengua. Actualment, són 11 les parelles lingüístiques formades entre l’equip humà del Centre Geriàtric Maria Gay, amb la participació activa també de germanes que venen de fora i volen aprendre el català, com és el cas de la responsable de la Pastoral, la Gna. Salomé Gutiérrez, o la Gna. Marie Fazila Kahindo.

En aquest temps com a voluntària, ensenyant el català a companyes i companys de feina, l’Anna ha après que és cabdal per a l’aprenentatge de treballadors i traballadores de fora pronunciar més a poc a poc. I encara més, explica somrient, en el cas del seu accent gironí, amb un català més tancat, per dir-ho d’alguna manera.

Fa gràcia també quan explica que, de vegades, “als catalans ens costa trobar la traducció d’una paraula concreta al castellà”, quan és necessari recórrer-hi per a explicar-ne bé el significat.

La realitat lingüística de la majoria de les persones residents del Centre Geriàtric Maria Gay és la condició de catalanoparlants, i a vegades, amb poca experiència vital amb el castellà. Que xoca amb la realitat del mercat laboral sociosanitari, amb treballadors i treballadores que han vingut de fora. Conciliar-ho no és fàcil. Afortunadament, programes com aquest i la voluntat (de voluntaris ensenyants i d’aprenents) ho posa més fàcil.

Les parelles lingüístiques tenen altres beneficis, com la multiculturalitat, perquè, tal com precisa l’Anna Cáceres, “aquí, tots aprenem coses els uns dels altres i de tots els països”. L’experiència contada a la taula, ben segur, servirà d’inspiració per a altres professionals d’àmbits socials.

En aquest enllaç es pot veure la taula rodona DIXIT amb les experiències